35 anys de la Fundació Nou Camí: del present de la salut mental al camí cap a la comunitat

Aquest dimecres la Fundació Nou Camí va celebrar el seu 35è aniversari, oferint un espai de reflexió, aprenentatge i compromís col·lectiu a la jornada “Viure, Decidir, Participar: El camí cap a la comunitat”.

Durant la jornada, diverses entitats, professionals de referència i persones amb experiència en primera persona van abordar temàtiques clau com les mesures de suport a la capacitat jurídica, la desinstitucionalització i la inclusió comunitària de les persones amb discapacitat.

Després d’una càlida benvinguda, a càrrec de la Sra. Lourdes Bernal, directora de la Fundació Nou Camí, l’acte va ser presentat pel Sr. José María Peña, vicepresident del Patronat de la Fundació Nou Camí, qui va expressar com “tenim una oportunitat per a mirar enrere i veure que el camí de la Fundació és el fruit de l’esforç per a trobar nous camins al model d’atenció en salut mental. Tots som testimonis i protagonistes dels avenços en aquest camp, apropant els serveis de salut mental al ciutadà i transformant-los en un model d’atenció integral”.

A continuació, la Sra. Aurora Amador, responsable de la Unitat de Treball Social de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, va oferir una ponència sobre l’evolució de les mesures de suport a la capacitat jurídica, exposant que “hem d’escoltar a les persones amb discapacitat per a saber els seus desitjos i preferències” i marcant reptes de futur: “l’atenció centrada en la persona i en el model de recuperació basant-nos en la capacitat de decisió de la persona, més recursos comunitaris i formació en QualityRights”.

La primera taula rodona, moderada per la Sra. Victòria Monell, presidenta de l’Associació Encaix vaig girar al voltant de les mesures de suport i l’acompanyament dins d’un marc més humà i més digne. La Sra. María Guerrero, referent de suport de la Fundació Nou Camí, va expressar que “tenim el repte de respectar la voluntat de la persona. També minimitzar riscos i actuar des de la prevenció. La nostra feina consisteix a acompanyar en el procés de les voluntats de les persones. Hem passat d’un model paternalista a un d’autonomia, i aquest canvi de vegades sorprèn a parts de la societat quan cal fer certs tràmits sanitaris, judicials, policials…”.

Durant la taula, es va recalcar la importància de la figura del treballador social en molts aspectes, entre ells, la possibilitat de compartir i informar del mapa de recursos a disposició de la ciutadania amb vulnerabilitat i/o discapacitat. La Sra. Carmen Marfà, usuària de la Fundació Nou Camí, explicava: “jo no tenia coneixement de tots els recursos que tenim la gent gran. La treballadora social em va ajudar a trobar persones que m’ajudaven a fer la neteja, a buscar una casa condicionada (abans vivia en un 4t sense ascensor)… Hem de tenir més difusió perquè les persones grans sàpiguen tot el que podem fer”.

El Dr. Josep Tresserras, secretari de DINCAT, federació d’entitats per la defensa i l’exercici ple dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, i AESS; expressava la necessitat que sigui ara la societat qui “entengui que la persona amb discapacitat té dignitat perquè és persona. És una mirada que s’havia perdut pel paternalisme o la tutela. Ara ho ha d’entendre la societat per evitar casos de discriminació. El futur passa per tenir incidència legislativa, per generar coneixement i treball tècnic, i per poder sensibilitzar la societat i visibilitzar la realitat de les persones amb discapacitat”. Tresseras ha incidit en una nova eina, el DAS, per a professionals, famílies i persones amb discapacitat perquè les persones expressin quins suports necessiten. El Sr. Iván Cano, responsable de Drets i Incidència de Salut Mental Catalunya, referma la necessitat de canviar de relat: “ encara hi ha un relat de control i de coerció. Avui dia no hi ha un facilitador judicial garantista. El dret a decidir l’ha de tenir tot ésser humà. Hem de sistematitzar les bones pràctiques i l’acompanyament”.

La segona ponència de la jornada, “Estratègies per a la desinstitucionalització i la inclusió comunitària, a càrrec del Dr. Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental de Catalunya, ha apuntat al futur en la reconversió i la desinstitucionalització dels hospitals de salut mental: “un hospital no és un lloc de vida i no hi ha d’haver persones vivint als hospitals. S’ ha iniciat un procés de reconversió per transformar el funcionament dels recursos de llarga estada en salut mental per poder atendre les persones d’alta complexitat a la comunitat per afavorir-ne la recuperació i el projecte de vida”.

En aquest mateix sentit, la taula rodona “De la institució a la comunitat: reptes i oportunitats en la inclusió de les persones amb discapacitat”, que ha moderat el Sr. Enric Arqués, president de Fòrum de Salut Mental i Addiccions, s’ha centrat en el repte de reinserció comunitària dels usuaris de salut mental, especialment en les persones que porten molt temps hospitalitzats. “No podem pensar que els hospitals no són la comunitat. Els hospitals són un lloc dins de la comunitat. Hi ha vegades que la llarga estada fa més mal que bé. Si el tractament s’allarga més del que és necessari, es generen problemes”, comentava el Dr. David Juanes, coordinador de l’ Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de Fundació Hospitalàries Martorell. “Entenem els serveis comunitaris com uns serveis que tenen un doble paper: sostenir la vida de les persones (autonomia, recursos, etc.) i activar els recursos, atenent la diversitat, l’alta complexitat etc.”, continuava el Sr. David Salgado, coordinador del servei d’assessorament i habitatge de la Fundació Nou Camí.

L’habitatge, encara més en zones tant tensionades com les zones metropolitanes, és un factor clau per sa la recuperació i els drets de les persones. L’habitatge social és una necessitat però, com apuntava la Sra. Lourdes Borrell, Directora de Programes i Innovació Social de la Fundació Hàbitat3, “encara hi ha resistència i estigma quant a l’habitatge social. Tots sabem que hi ha habitatge social, però quan són al nostre edifici no ens fa tanta gràcia. D’altra banda també es detecten situacions de fragilitat emocional sense vinculació a tractaments de salut mental. Necessitem que la comunitària vingui a ajudar-nos als pisos”. “Tenir una vivenda és un canvi molt profund. Tot i això, oferir habitatge no és suficient perquè la situació es resolgui del tot. Per això, se’ls proporciona ajuda professional per acompanyar la persona, perquè resolguin tots els aspectes de la seva vida (laboral, addiccions,…), sempre respectant la voluntat de la persona”, afegia el Sr. Eduard Rafel, director de programes d’habitatge individual (Housing First) de Sant Joan de Déu. En aquest sentit, els usuaris ho tenen clar:  “l’empatia és fonamental per aconseguir la inserció a la comunitat. Necessitem tenir veu i que se’ns escolti, que ningú es quedi sol. Tots formem part de la comunitat i tots som importants. Haurien d’existir més recursos per tenir inserció a la comunitat, tant en l’aspecte laboral, formatiu o en qualsevol que tingui a veure amb la vida. Els professionals que ens ajuden han de tenir vocació i coneixement dels serveis o recursos que ens poden beneficiar a la nostra zona”, expliquen Oscar i Xavier.

Per concloure la jornada, el Dr. José Antonio Larraz, psiquiatra i director de l’Àrea assistencial i educativa de la Fundación Hospitalarias, va dedicar les seves paraules a la lluita contra l’estigma i l’atenció al usuari centrada en la persona: “un aspecte clau a totes les activitats relacionades amb les persones és l’enllaç. Un vincle de confiança amb la persona és clau perquè els nostres consells siguin acceptats pels que atenem. La imposició no és una bona manera de fomentar l’enllaç, per la qual cosa no hi hem de caure. Hem de tenir formació, sensibilitat i habilitat per tenir aquests vincles amb les persones ateses”. La comunitat som totes les persones i tots els llocs. L’estigma continua sent una gran dificultat per desenvolupar els recursos comunitaris. Qui resisteix guanya, i qui abandona acaba perdent. El valor de la resiliència i la perseverança és clau per a la recuperació d’una persona: tant per part de la persona, com de la família com dels professionals i les entitats”.

Tancava la jornada el Sr. José Román, actual President del Patronat de la Fundació Nou Camí, ressaltant la importància de la reinserció i dignitat de la persona a través de serveis com Mennintegra’t, un centre especial d’ocupació que pretén facilitar la inserció laboral i comunitària de les persones amb problemes de salut mental, un dels col·lectius amb la taxa de desocupació més alta dins l’àmbit de la discapacitat.