En salut mental, darrere de cada procés de recuperació hi ha professionals que acompanyen, escolten i cuiden des de la proximitat. Amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental, parlem amb Blas Blánquez, supervisor d’infermeria a la Fundació Hospitalàries Sant Boi, sobre el paper, els reptes i els aprenentatges d’una professió essencial per al benestar i la qualitat de vida de les persones que atenem.
Per què et vas fer infermer? Què és el que més t’agrada de la teva professió? En què consisteix la teva feina en el dia a dia?
Sempre m’ha atret el món de la salut i el fet de poder ajudar altres persones. La cura sempre ha estat un valor molt present en mi i en el meu entorn. Durant els meus estudis de batxillerat vaig fer petites col·laboracions de voluntariat i, en aquell moment, vaig descobrir realment que era una tasca que m’omplia i que la infermeria era la professió que podia conduir a tots aquests objectius. Que la persona a qui has ajudat t’agraeixi i posi en valor el que has fet per ella per millorar la seva qualitat de vida és una de les sensacions més gratificants que pots rebre com a professional.
El meu dia a dia ha passat per diferents fases i ha abastat diferents funcions. Com a infermer assistencial durant molts anys, en docència (com a tutor de pràctiques d’alumnes i com a docent en formacions presencials) i, en aquests darrers anys, he estat realitzant funcions de gestió com a supervisor d’infermeria i liderant projectes transversals relacionats amb la qualitat assistencial i la seguretat del pacient.
Actualment estic desenvolupant un estudi de recerca per avaluar l’efectivitat del model Safewards en salut mental (en l’aparició d’esdeveniments adversos i l’ús de mesures coercitives) i l’experiència de l’usuari respecte a l’ús de mesures restrictives com les contencions.
Què va despertar el teu interès per la salut mental?
La salut mental sempre va ser un àmbit que em va despertar molt interès. Quan era més jove, veia pel·lícules, sèries, documentals… que tractaven o estaven relacionats amb la salut mental i ho trobava una disciplina apassionant, però també intrigant perquè no m’imaginava que pogués veure’s reflectida en el cinema, d’una manera tan estigmatitzant.
Mai vaig tenir un contacte directe amb la salut mental fins que va sorgir l’oportunitat de treballar al centre de Sant Boi l’any 2000 i, efectivament, vaig descobrir que la salut mental no era el que socialment es mostrava.
Què creus que aporta la infermeria en la recuperació en salut mental?
La infermeria té un paper fonamental perquè aporta una visió holística de les necessitats de la persona. Aquesta mirada integral és essencial per comprendre què necessita cada persona en cada moment i adaptar-ne les cures per ajudar-la a recuperar el seu projecte de vida. A més, som els professionals que mantenim un contacte més directe i continu durant tot el procés assistencial. Aquestes qualitats de visió integral i acompanyament continu aporten valor a la qualitat de l’atenció, humanitzen les cures i són necessàries per ajudar en els processos de recuperació.
Quines qualitats consideres essencials per als professionals d’infermeria que treballen en aquest àmbit?
Per treballar en salut mental és essencial la comunicació. Cuidem persones que passen per un moment difícil, que necessiten suport i ajuda, que viuen situacions més crítiques… i la nostra manera de comunicar-nos i empatitzar amb l’altre són claus. Validar emocions, reforçar positivament, comprendre el procés que està vivint la persona, donar suport en la presa de decisions, utilitzar paraules de contingut amable que transmetin optimisme i esperança, utilitzar tècniques de desescalada en situacions de crisi… Tot això reforça el vincle, la confiança mútua i la relació terapèutica.
Quins són els principals desafiaments que des de la infermeria observeu en l’atenció a la salut mental?
Considero que n’hi ha molts, però n’hi ha un amb el qual estic especialment sensibilitzat: avançar cap a l’eliminació de l’ús de contencions mecàniques en la nostra pràctica assistencial. És molt difícil parlar d’una atenció digna, humanitzada i amb respecte als drets humans si es continua recorrent a mesures coercitives. Existeixen alternatives i bones pràctiques que han demostrat ser eficaces per reduir l’ús de contencions.
Les infermeres de salut mental som les que estem en primera línia en la prevenció i el maneig de situacions de crisi, i tenim un paper clau per contribuir a aquest canvi cultural. Models com Safewards, les tècniques de desescalada, les intervencions proactives, la revisió contínua de processos… tot contribueix a millorar la seguretat, el clima terapèutic, les relacions i l’experiència de les persones ateses. Estic convençut que, entre tots, podrem arribar a l’objectiu de la contenció zero.
Els qui cuideu de la salut mental d’altres persones també us enfronteu a situacions emocionalment complexes. Com es pot cuidar el benestar dels professionals?
Dins de l’equip, és recomanable parlar sobre aquestes situacions complexes d’una manera constructiva. L’evidència científica demostra que analitzar què ha passat en aquest tipus d’incidents, detectar-ne les causes i plantejar possibles accions correctores, no només ajuda a millorar els processos, sinó que també millora la cohesió de l’equip.
També és important no descuidar les activitats que puguin ser significatives per a cadascú. Gaudir de la família, els amics, fer esport, escoltar música, llegir un bon llibre, anar al cinema, al teatre, veure sèries, fer manualitats… Cadascú, allò que li agradi i l’ajudi a desconnectar.
Al llarg de la teva trajectòria, què t’han ensenyat les persones a qui has acompanyat sobre la salut mental i sobre la vida?
Destacaria que la persona està per sobre de tot, independentment del problema pel qual pugui estar passant. Perquè la nostra atenció estigui centrada en la persona d’una manera genuïna, intento guiar-me per la idea «cuida com t’agradaria que et cuidessin a tu». Quan centres les cures en els símptomes d’una manera més reactiva, correm el risc de no oferir allò que la persona necessita.
Per acabar, si poguessis enderrocar un mite sobre la salut mental, quin seria?
Els enderrocaria tots. Però, sobretot, l’estigma social que encara envolta la salut mental. Les persones amb problemes de salut mental no són violentes ni perilloses; poden viure en societat, participar en decisions sobre la seva pròpia salut i recuperar els seus projectes de vida.
Tots som vulnerables i qualsevol persona pot experimentar un problema de salut mental en algun moment de la seva vida. Entre tots tenim la responsabilitat d’enderrocar aquests mites i construir una societat més inclusiva i respectuosa.
A la Fundació Hospitalàries entenem la infermeria com un pilar fonamental de la nostra atenció integral i centrada en la persona.
GRÀCIES a tots i totes les professionals d’infermeria que feu possible la nostra tasca.

Centres
Portal de l’Usuari
Docència i recerca
Coneix-nos
Actualitat
Solidaritat
Treballa amb nosaltres