Veus que trenquen l'estigma

Testimonis reals de persones usuàries de la Fundació Hospitalàries Sant Boi que ens ajuden a entendre, acompanyar i trencar l’estigma en salut mental.

“Tots tenim alguna cosa a aportar al món. El més important és creure en un mateix i no deixar mai de lluitar”, Luis.

Coneix el testimoni del Luis, usuari del CAS de L’Hospitalet. Després d’un període marcat per les dificultats personals i mals hàbits, avui es troba en un moment de canvi, creixement i estabilitat.

“Em trobo bé. Estic en una etapa en què busco estabilitat, tant mental com física. He après que és un procés que requereix temps, constància i feina personal, però també he descobert que no cal fer-lo sol”.

“Quan vaig arribar a l’SRC estava bastant malament. Ara que ja acabo, soc una persona totalment nova”, Jonatan.

Fa uns mesos vam parlar amb el Jonatan, usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de la Unitat Polivalent de L’Hospitalet, qui després de gairebé dos anys finalitzava la seva etapa al servei.

“La gent moltes vegades pensa, i s’equivoca, que les persones amb aquestes patologies ja no tenen dret a viure ni decidir, i la realitat és molt diferent. Convido molt a la gent a que realment s’informi perquè no és així, no és gens així”

“El tracte del personal és increïblement humà. Estic molt contenta, especialment amb el meu psiquiatra, perquè puc parlar amb ell estigui en la situació que estigui emocionalment”, Sandra.

La Sandra, usuària de la Unitat d’Ingrés a la Comunitat (UIC) de la UPH, ens comparteix la seva experiència i el seu dia a dia amb els professionals i companys de la unitat.

“El que més m’agrada és que, com bé diu la nomenclatura de la unitat, és un ingrés a la comunitat. Pots sortir a dinar amb la teva família i després tornar al centre, o sortir després d’esmorzar, fer una volta per la zona i tornar al centre sense cap mena de problema”.

“A mi el CAS m’ha tornat la vida”, Pepi.

La Pepi, usuària del CAS de Granollers, és una persona ‘normal’, té dues filles i dos néts i una parella que l’estima. Malgrat això, es va trobar en un moment en què tota la seva vida girava entorn a l’alcohol. Abans de començar el tractament el CAS es pensava que hi trobaria ‘gent rara, drogadictes’ i… ara té clar que no és així.

«Realment penses… Com et fa vergonya entrar a un lloc on ajuden a la gent a recuperar-se, i no et dona vergonya entrar a una botiga a comprar cerveses?. L’alcoholisme és molt greu, el tens a tot arreu i costa molt sortir».

“El CAS no és un individu. El CAS i el CSMA són un conjunt de persones que veus amb molta vocació i una implicació molt gran”, Oscar.

L’Oscar, usuari del CSMA i CAS de Granollers de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, ens comparteix la seva experiència, realçant la tasca dels professionals que l’han atès al llarg dels anys.

“La persona que per a mi ha estat un referent ha sigut l’educadora social. És un paper que no es veu però és molt important perquè és qui ho va lligant tot”. “Veus un paper humà i una implicació, d’equip i de coordinació general entre tots ells i elles.»

“La gent pensa que perquè tens una malaltia ets perillós i no es així. S’ha de trencar aquest estigma”, Francisco Javier.

El Francisco Javier, usuari de la Llar Residència de la UPH, ens comparteix la seva experiència al centre, així com la seva lluita contra l’estigma.

“Aquí em trobo molt bé, trobo més empatia. Puc ser jo mateix amb la meva malaltia”.

Malauradament, s’ha trobat en situacions on s’ha sentit discriminat. Com ell mateix afirma, cal trencar aquest estigma, perquè “la malaltia mental és com una altra malaltia qualsevol. Com qui està malament del cor, una diabetis o una malaltia més. El cervell al final és un òrgan més del cos”.