Albert Fisas porta les aules hospitalàries al Palau de la Generalitat amb motiu del Dia de la Salut Mental

Divendres 9 d’octubre, en el marc dels actes de commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, organitzats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Fisas, docent de l’aula hospitalària de l’Àrea d’Adolescents de la Fundació Hospitalàries Sant Boi i president de l’Associació Catalana de Professionals de l’Educació en l’Àmbit Hospitalari (ACPEAH), ha participat en una taula rodona dedicada a reflexionar sobre el model de salut mental integral comunitària que s’està desplegant a Catalunya, amb especial atenció a la salut mental comunitària infantojuvenil.

La taula va comptar també amb la participació de Susanna Tarapiella, directora general d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat; Aina Plaza, directora general de Planificació de Salut; i Ricard Matas, adjunt a gerència i director d’àmbit d’inclusió laboral i especialitats de salut de Pere Claver Grup. L’acte va ser conduït pel periodista Adam Martin i  clausurat pel president de la Generalitat, Salvador Illa.

Onze anys acompanyant adolescents ingressats

Albert Fisas desenvolupa la seva tasca docent a la UCA de la Fundació Hospitalàries Sant Boi des de fa onze anys. Durant aquest temps ha treballat al costat de centenars d’adolescents que, en un moment especialment vulnerable de la seva vida, han hagut de continuar vinculats al seu procés educatiu mentre rebien atenció especialitzada en salut mental.

La seva intervenció en l’acte s’ha centrat en el paper que tenen les aules hospitalàries en la construcció d’una resposta educativa inclusiva i personalitzada per als joves amb problemes de salut mental.

El valor de l’escolta, la participació i l’acompanyament

Segons ha explicat Fisas, l’experiència de les aules hospitalàries demostra que l’escolta, la participació activa dels adolescents i l’acompanyament personalitzat són elements imprescindibles per construir el vincle educatiu necessari perquè l’alumne pugui reprendre el procés d’aprenentatge.

«Escoltar és no jutjar i no donar per fet que sabem què li passa a l’alumne. Participar és construir la resposta educativa amb ell, preguntant-li de quina manera el podem ajudar», ha destacat.

També posa de manifest la necessitat de disposar de condicions estructurals que afavoreixin aquesta tasca: més professionals amb formació específica en salut mental, ràtios més baixes i recursos suficients per garantir una atenció personalitzada.

Garantir la continuïtat educativa

Un altre dels aspectes que ha destacat és la importància d’evitar la fragmentació entre recursos educatius i assistencials. Quan un adolescent canvia de centre, de recurs terapèutic o retorna al seu centre educatiu d’origen, el vincle construït i el treball realitzat no haurien de perdre’s. La coordinació entre professionals és clau per garantir la continuïtat i la coherència del procés educatiu.

Per a Fisas, l’objectiu final és clar: “Un problema de salut mental no hauria de significar perdre el fil de la trajectòria educativa.” Aquesta és la missió que, cada dia, desenvolupen les aules hospitalàries: garantir el dret a l’educació dels infants i adolescents que travessen un problema de salut mental, contribuint a la seva recuperació, inclusió i projecte de futur.

Imatges de Rubén Moreno